Manifest a favor de l’abundància creativa

 

VITAL PIRINEUS expressa la cultura ancestral dels Pirineus i honora els oficis. Elabora productes austers, bells i responsables amb el territori i la història del lloc. Elabora artesanalment mantes, cortines, coixins, boses de cuir, catifes, solucions d’absorció acústica i projectes de disseny d’interiors. Valoritza la llana provinent de ramats d’ovelles andorranes.

VITAL PIRINEUS és:

Refinat: subtil, de bon gust, fi.
Auster: sobri, sense excessos.
Rigor tècnic: honora l’ofici i la tècnica tèxtil. 
Rústic: relacionat amb el camp i la muntanya.
Arrelat: amb arrels al territori i llegat cultural.
Sostenible: responsable amb el medi ambient i les persones.

Vital s’inspira en la cultura pastoral dels Pirineus, on la muntanya és l’eix central. Durant segles, els pastors de muntanya han fet artesanalment els seus objectes amb materials, colors, estètica i patrons de disseny vinculats a la natura i a les característiques particulars del paisatge de muntanya. Al llarg del segle XX, la cultura de muntanya ha estat marginada per les pressions de la globalització. Vital pretén revertir aquesta tendència demostrant que la cultura de muntanya dels Pirineus no només és viva sinó que té moltes lliçons per ensenyar al món modern.

En col·laborar amb petites comunitats rurals d’Andorra i Catalunya , Vital afegeix valor a materials que s’han passat per alt en la història recent alhora que eleva una rica cultura centrada en els animals, els materials naturals i els ritmes i matisos de les estacions.

Vital presenta edicions limitades fetes amb materials de muntanya com la llana, el lli, la fusta i les fibres naturals. Abans tenia valor la llana, després la carn i finalment la llet; avui és al revés. Vital promou uns millors usos artesanals i innovadors de la llana local.

Una trentena de famílies dels Pirineus d’Andorra i l’Alt Urgell col·laboren amb el projecte. Les famílies conserven un petit ramat d’ovelles de raça Barbarina, també anomenada rouge du Roussillon, una raça tradicional dels Pirineus, majoritàriament a Andorra, que data del segle XIX. La Barbarina és una raça rara i en perill d’extinció.

Tenim un taller artesà i industrial des d’on impulsem la nostra visió d’ofici, creativitat i sostenibilitat. 

Idees que ens inspiren

“celebrar la creativitat humana per sobre del consum irracional”

En un món saturat de productes xinesos i de diner barat, és hora de repensar el concepte d’abundància. No parlem d’una acumulació material sense fi, sinó d’una abundància creativa que valora el treball, la tècnica, els oficis.

Aquesta visió ens convida a fomentar una cultura on l’acció, l’enginy tècnic i l’esforç diari siguin els nous pilars. Imaginem un retorn a valors que celebrin la creativitat humana per sobre del consum irracional, on l’abundància no es mesuri en possessions efímeres, sinó en innovacions que enriqueixin la vida col·lectiva i en relacions humanes. Penso que hauríem d’aspirar a viure amb un ús similar de materials que teníem als anys 70, potenciada per les millores tecnològiques actuals. Per impulsar aquest canvi, cal apostar per una indústria d’alt valor afegit. Això requereix de polítiques que prioritzin la formació professional en oficis tècnics.

Això implica adoptar una cultura de consumir i de produir béns duradors i de qualitat, on la reparació en lloc de la substitució i el consum de béns locals de qualitat siguin la norma.

Un aspecte fonamental és l’alimentació. Hem de millorar la riquesa nutricional del que mengem, augmentant la productivitat agrícola i ramadera mitjançant pràctiques tradicionals. Hem de fomentar la ramaderia tradicional i comunitats rurals més fortes. Hem de potenciar la nostra carn de pastura, el formatge de pastor, els ous o la mel local de qualitat com a pilars fonamentals.

Finalment, en lloc de basar el desenvolupament en capital extern i immigració massiva, centrem-nos en millores de productivitat interna. Aquest enfocament podria resoldre problemes crònics com l’accés a l’habitatge. Amb una població més productiva, augmenten els ingressos reals, permetent habitatges més assequibles. Aquesta abundància creativa és l’únic camí practicable cap a un model de prosperitat autèntica.