Col·laborem amb una trentena de famílies andorranes i de l’Alt Urgell que fan l’esforç de preservar un petit ramat d’ovelles Barbarina. L’ovella Barbarina és la “Rouge du Roussillon. Aquesta és una raça tradicional a Andorra des del segle XIX. Només utilitzem i seleccionem ovelles d’aquesta raça.
La llana d’ovella i les seves propietats
Des del punt de vista biològic, el vell de llana és la producció de fibres (llana, pèl i altres) d’un oví, durant un any de creixement, amb agregats del medi (herba, terra, etc.). Des del punt de vista comercial (tèxtil), la llana de vell és el vell biològic manco la zona de la panxa, potes i cap. El floc o metxa és la unitat estructural del vell. Agrupacions de fibres entrellaçades que varien segons les característiques d’aquestes.
Aquestes fibres es produeixen en els fol·licles de la pell, i la quantitat de fol·licles per mm2 de pell varia entre races, entre individus d’una mateixa raça i en diferents parts del cos d’un mateix animal. En zones de baixa densitat fol·licular les fibres tenen menys competència pels nutrients i en conseqüència són més gruixades, llargues i menys uniformes. En canvi, quan la densitat és molt alta, les fibres són més fines, curtes i uniformes. Així, segons la part del cos, es diferencia.
Classificació general:
La llana es pot dividir en tres grups principals basats en la micra, possibilitant diferents usos per cada una: fina, entrefina i gruixada, amb valors lleugerament variables segons la font consultada però en general, entre 16-24 per les primeres, 24- 30 per les segones i més de >30 per les gruixades. Les més valorades en el sector tèxtil són les fines i extrafines, en canvi, per fer matalassos o aïllaments van millor les gruixudes a causa de la major voluminositat.
Coarse wool és la llana gruixuda és una llana que pica al tacte amb la pell a causa de les escames i fermesa del pèl al entrar en contacte amb la pell, la fine wool seria una llana fina més apta per al tèxtil i amb menys micres.
Components fisicoquímics de la llana
A trets generals, la llana es compon dels següents elements:
– Fibres: 50-70%, proteïna queratinitzada.
– Suarda: 10-25%, producte del metabolisme de la pell i les glàndules (suor i cera-lanolina).
– Aigua: 10-20%, pròpia del medi (humitat relativa).
– Elements estranys: 10-20%, del sòl (minerals), dels vegetals (palla, fulles, llavors, etc.), dels animals (excrements, paràsits micòtics, etc.), dels treballs de l’home (pintures, tractaments, etc.).
Propietats fisicoquímiques de la fibra de llana
Imatge microscòpia de la fibra de llana d’ovella
Color i brillantor: capacitat de refractar la llum, important en el procés de tinció. Es valora absència de pigments i coloracions groguenques
Resistència a la tracció: capacitat de suportar una tracció fins a la ruptura, rellevant en els processos industrials de cardat i pentinat.
Flexibilitat: capacitat de suportar un elevat nombre de plecs sense rompre’s (ex. Llana suporta 20.000 plecs respecte als 2.000 de la seda o 3.000 del cotó).
Elasticitat: capacitat de suportar estiraments recuperant la longitud original (50%en sec, 30% humida)
Higroscopicitat: capacitat d’absorbir, retenir i eliminar aigua de la humitat de l’ambient. Pot absorbir fins a un 30% del seu pes sense que pareixi banyat.
Conductivitat tèrmica: aïlla tant del fred com de la calor.
Capacitat de filatura: possibilitat de confeccionar un fil.
Enfeltrat: possibilitat de confeccionar una tela mitjançant pressió i humitat
Resistència a la combustió: no fa flama, important en la confecció de revestiments.
Sensibilitat als àlcalis: s’hidrolitza totalment o parcialment, important en la indústria de tinció.
Resistència als àcids: de gran importància en el carbonitzat i en el procés de tinció.
Sensibilitat a la temperatura: les unions químiques es poden alliberar, important en l’acabat de teles i peces.
Estructura de la fibra de llana
La llana d’ovella andorrana
Segons el registre el departament d’agricultura del Govern d’Andorra el 2024 hi ha a Andorra 2618 ovelles registrades amb una tendència històrica a la baixa, des dels més de 5000 caps de bestiar oví que hi havia a principis dels anys 90. Les ajudes econòmiques de Govern per a les ovelles no diferencien per raça, com en el cas de la raça de vaca bruna, per aquest motiu no tenim dades de raça globals. La llana de totes aquestes ovelles suposa aproximadament unes 8 tones de residus anuals. A causa de la selecció de ramats i de races que fem n’aprofitem actualment una quarta part. Amb el taller que volem obrir esperem poder augmentar la nostra capacitat de recol·lecció i producció de llana.
Font: agricultura.ad
A Andorra tenim una raça tradicional d’ovella que composa la major part del padral d’ovelles: la Barbarina. També s’han introduït i barrejat en alguns ramats d’ovella d’Andorra, l’ovella xisqueta, la suffolk i la tarasconesa principalment.
Les ovelles a Andorra estan orientades a la producció de carn i al manteniment de finques per netejar prats i a la millora dels prats de dall en algunes zones. La llana de totes aquestes ovelles suposa aproximadament unes 8 tones de residus anuals.
Els ramats d’ovelles també juguen un paper clau per a la conservació de la biodiversitat en espais naturals com als Parcs naturals i a la Vall de del Madriu. Les ovelles milloren amb la seva presència la gestió forestal i la biodiversitat. Fins i tot l’empresa d’enginyeria Silvagrina, ha utilitzat les ovelles per refer el terreny de Claror dels estralls dels aiguats que van fer baixar molta argila des de Claror fins a les captacions d’Aigua d’Escaldes. Es tracta d’una nova tecnologia de mitigació dels impactes de les inundacions. Per tant, les ovelles tenen un paper molt important per al manteniment del medi ambiet d’Andorra.
Caracterització de la llana d’ovella andorrana
La llana de la barbarina és una fibra entrefina d’entre 25 i 30 micres. És la llana que seleccionem. És una llana que s’enfeltra bé, el que ens permet donar un millor acabat al teixits i té una bona resistència i una bona elasticitat i torsió. Podem fer mantes, cortines, capes i ponxos. Amb aquesta llana no podem fer productes que toquen directament la pell com Jerseis, barrets o bufandes per què al ser llanes més gruixudes, piquen a la pell. Per a fer aquests productes necessitaríem llanes més fines, com la Merino, que no existeixen al Principat. La llana de la suffolk és llarga i entrefina també. Té més longitud i una finor similar a la llana babarina. La podem utilitzar barrejada amb la barbarina.
La llana de l’ovella Xisqueta és una fibra gruixuda amb molt de pèl, molt poc aprofitable per al teixit i el tintat. Actualment no agafem llana xisqueta per la seva rusticitat. Amb l’obertura del taller la podríem aprofitar per a les catifes i el farcit de coixins i solucions d’aïllament d’interior.
Nosaltres també revisem el benestar animal, la alimentació i el tracte general dels ramats. En el cas que veiem un ramat poc alimentat no agafem la llana per què això es reflecteix amb una llana més trencadissa i irregular.
La llana un material circular
La llana és un dels materials amb major circularitat del món. Expliquem el per què.
Renovable
Cada any, les ovelles produeixen una nova llana, fent de la llana una font de fibra completament renovable. És a dir, la llana creix en el cos d’una ovella a causa de les proteïnes, els lípids i els minerals absorbits de forma natural a través de la seva dieta, en el mateix que el cabell de cultiu humà.
Els factors ambientals, incloent el clima, la longitud del dia, el tipus de sòl i el tipus d’alimentació, contribueixen i influeixen en la producció de la llana d’ovella. Hi ha un ús per a cada part de la llana de llana, no es malgasta cap.
Si la llana d’una ovella no és esquilada estacionalment afecta negativament la salut de l’ovella.
Reutilitzable, reparable i reciclable.
El nombre de vegades que una peça de vestir o un material de decoració es porta influeix significativament en l’impacte ambiental general d’aquesta peça. Per reduir l’impacte ambiental hem d’utilitzat materials que tinguin qualitat i durabilitat.
La llana és una fibra de qualitat i normalment es manté més temps que altres peces de vestir amb un servei actiu de primera vida estimada en 20-30 anys. La llana és molt valorada en els mercats de revenda i reciclatge.
Les mantes i altres articles de llana es poden utilitzar per fer altres aplicacions com panells aïllants per a construcció o altres usos.
Les peces de llana es poden reparar i tots els articles de llana es poden reciclar en altres usos com aïllants, compost, fertilitzants.
Biodegradable
A nivell mundial, es creen 92 milions de tones de residus tèxtils cada any i l’equivalent a un camió d’escombraries ple de roba acaba en llocs d’abocament cada segon.
La llana està feta d’una proteïna biodegradable 100% natural, similar a la que es troba en el cabell humà. Quan un producte de llana arriba al seu final de vida i es disposa, la fibra de llana es descompon fàcilment en el sòl, alliberant lentament nutrients valuosos i carboni de nou a la terra, actuant com un fertilitzant. La llana també és completament biodegradable en entorns marins. Això vol dir que la llana no contribueix a la contaminació per microplàstics.
Regenerable
Els ecosistemes evolucionen amb la diversitat d’espècies vegetals i animals. Aquestes espècies interactuen i proporcionen estabilitat dins d’un ecosistema. Els animals són, per descomptat, part d’aquesta biodiversitat i que els sistemes de pastures funcionin de forma natural, els animals de pasturatge juguen un paper clau a la biodiversitat d’Andorra i dels seus boscos i prats de dall. Aquí és on el reaprofitament de la llana pot fomentar la regeneració dels ecosistemes de pastures.
Les ovelles són animals de pasturatge que encaixen en un sistema d’agricultura regenerativa per construir matèria orgànica del sòl, segrestar carboni i donar suport a la biodiversitat. Les ovelles actuen com a fertilitzants naturals i retornen nutrients essencials al sòl.
Les ovelles viuen en explotacions agràries de muntanya i fomenten la biodiversitat natural d’Andorra. Totes les accions que fomentin un aprofitament i economia al voltant del pasturatge tradicional del Pirineu fomenta la regeneració de la nostra biodiversitat.
Reconnexió
La llana té una cadena de valor molt llarga. Des dels agricultors de muntanya, les nombroses activitats artesanals i industrials, els dissenyadors de moda i d’interiors, les activitats turístiques, l’arquitectura fins al els sector públic la llana és un material que connecta diferents àmbits econòmics, social i culturals generant un impacte positiu a l’entorn.
Donem suport als sabers i tradicions, des del coneixement popular dels pastors i pagesos a l’enginyeria tèxtil industrial.
Il·lustració 1. Possibilitats de reciclatge de la llana d’ovella
Font: IWTO